Lahcen Haddad demana distingir entre fets i hipòtesis després de la crisi de Ceuta

El vicepresident de la Cambra Alta del Marroc reclama “cooperació en lloc d’acusacions” després de la crisi de Ceuta

El vicepresident de la Cambra de Consellers del Marroc (Cambra Alta del Parlament marroquí), president de la Comissió Parlamentària Mixta UE-Marroc, membre del Parlament Panafricà i exministre del Marroc, Lahcen Haddad, defensa que el debat públic sobre la recent crisi a Ceuta s’ha d’abordar des dels “fets”, el “rigor analític” i la cooperació entre Espanya i el Marroc.

Lahcen Haddad fa aquesta reflexió en un article publicat a les 6 hores d’aquest dimarts (hora de les Canàries), a ‘Atlántico Hoy’, mitjà digital de referència a les illes, titulat ‘Ceuta: fets, hipòtesis i el perill de la mitificació política’, en el qual analitza els esdeveniments recents.

La publicació coincideix amb el debat generat després dels recents esdeveniments registrats a Ceuta, que han reobert el debat sobre la gestió de les fronteres exteriors, la cooperació bilateral entre Espanya i el Marroc i l’estabilitat de l’espai Schengen.

En el seu article, Haddad sosté que “els esdeveniments ocorreguts a Ceuta en els últims dies no mereixen ni complaença ni histèria” i afirma que “desenes de milers de persones concentrant-se en qüestió d’hores a les costes marroquines davant de Ceuta van constituir un fet extraordinari”.

Al seu parer, “la magnitud del moviment va desbordar les capacitats operatives locals al Marroc, va sotmetre les autoritats espanyoles a una enorme pressió i, de manera tràgica, va costar vides humanes”, alhora que destaca que “el Marroc i Espanya van fer bé de cooperar per restablir l’ordre i assegurar els passos fronterers i les zones circumdants”.

No obstant això, considera que “reconèixer la gravetat de la crisi no ens obliga a renunciar al rigor analític” i afegeix que “com més excepcional és un esdeveniment, més gran és la responsabilitat de distingir entre allò que sabem, allò que sospitem i allò que simplement imaginem”.

En aquest sentit, afirma que “gran part del debat públic no ha superat aquesta prova”, perquè, al seu parer, diverses interpretacions han “confós hipòtesis amb fets demostrats”.

El dirigent marroquí sosté que “els fets són relativament clars” i explica que “les xarxes socials es van inundar de missatges que suggerien que travessar cap a Ceuta permetria accedir fàcilment a l’Espanya peninsular i a l’espai Schengen”, que “les xarxes de tràfic de migrants van aprofitar ràpidament aquests rumors” i que “la immensa majoria dels qui van travessar van acabar tornant al Marroc”.

Tanmateix, afegeix que “aquests fets són suficients per explicar com es va produir la crisi. Però no són suficients per demostrar qui, si és que hi va haver algú, la va planificar deliberadament”.

Així mateix, adverteix que “el debat públic s’ha convertit cada vegada més en un exercici d’atribució d’intencions sense proves”, recordant que “les acusacions més greus exigeixen les proves més sòlides” i lamentant que “com més espectacular és una acusació, menor sembla que sigui el nivell d’evidència que s’exigeix per sostenir-la”.

Haddad subratlla igualment que “durant dècades, tots dos països han construït una de les associacions estratègiques més importants de la Mediterrània”, recordant que Espanya i el Marroc “cooperen estretament en la lluita contra el terrorisme, l’intercanvi d’intel·ligència, la lluita contra el crim organitzat, l’energia, el comerç i la gestió migratòria”.

Al seu parer, “convertir cada crisi migratòria en una suposada agressió deliberada d’un Estat contra un altre posa en risc precisament els mecanismes que han permès aquesta cooperació” i, a més, “oculta una realitat molt més incòmoda: les pressions migratòries són estructurals, no episòdiques”.

En la part final de l’article, el vicepresident de la Cambra Alta marroquina sosté que “la crisi de Ceuta ens hauria d’impulsar no només a reforçar la gestió de les fronteres, sinó també a reforçar la nostra disciplina intel·lectual”, insistint que “els fets han de continuar sent fets. Les hipòtesis han de continuar sent hipòtesis. I les especulacions mai no s’haurien de presentar com si fossin proves”.

Com a conclusió, afirma que “la veritable prova de la relació bilateral no serà evitar que aquestes crisis tinguin lloc, sinó decidir si totes dues societats prefereixen afrontar-les amb proves en lloc d’emocions, amb cooperació en lloc d’acusacions i amb visió estratègica en lloc de mitificacions polítiques”.

L’article conclou amb una reflexió personal en què Haddad precisa expressament: “A títol personal, i amb independència de les responsabilitats institucionals que actualment exerceixo, considero que, en temps d’incertesa, els fets continuen sent el fonament més sòlid de qualsevol política responsable. Tota la resta és soroll”.