Aquest llac s’ha alimentat per la sèquia del riu Querol

L’estany de Puigcerdà, situat a 1.213 metres d’altitud al nord-oest de la vila, és un llac artificial alimentat per la sèquia del riu Querol. Històricament ha estat una gran reserva d’aigua, essencial per al regadiu dels camps i fins i tot per netejar els carrerers o actuar contra incendis, tot i que avui –com explica el diari ARA– “el llac és cada cop més… decoratiu”. Els habitants i visitants de Puigcerdà l’aprecien sobretot com un espai d’oci i tranquil·litat al cor del poble, amb passejades, barques i zones verdes al seu voltant (Parc Schierbeck).

Orígens i entorn natural

L’estany és d’origen medieval: diverses prospeccions arqueològiques suggereixen que es va construir entre 1200 i 1260, dins la vila de Puigcerdà. Aleshores es va excavar un embassament artificial amb els terrenys cedits per nobles locals, i se l’alimentava constantment amb aigua de la sèquia del riu Querol. D’aquesta manera l’estany va permetre nodrir els camps del voltant, regar hortes i també netejar els recs i clavegueres del municipi.

Avui l’estany ocupa una superfície d’unes 2,1 hectàrees. Al seu voltant hi ha el Parc Schierbeck, nomenat així en memòria de G. Schierbeck, cònsol danès que va cedir l’extensió de terreny per crear aquest espai verd. El parc està ple de xiprers, oms i una gran sequòia, i acull fauna domèstica: és fàcil veure-hi esquirols, cignes i diverses espècies d’ànec (els famosos «tirons» cerdans). Per repoblar i diversificar encara més aquesta avifauna, l’Ajuntament hi ha introduït recentment noves parelles d’aus aquàtiques (dos parelles d’oques salvatges, ànecs de plomall i xibecs). Aquestes mesures busquen que el llac mantingui un equilibri natural adaptat al clima local.

Quan son els Carnavals 2026 de Puigcerdà: data, programa complet i activitats

Al segle XIX Puigcerdà es va convertir en una popular colònia d’estiueig de la burgesia catalana. Moltes mansions senyorials es van construir vora l’estany, i intel·lectuals i artistes –com Narcís Oller, Santiago Rusiñol o fins i tot Antoni Gaudí– estiuejaven a la vila. A causa d’aquest passat, encara hi resten edificis d’estiueig i villas luxoses amb vistes a l’aigua.

Festes i activitats

Cada estiu el llac es converteix en un eix festiu i esportiu de la vila. Destaca sobretot la Festa de l’Estany (segona quinzena d’agost), una setmana de celebracions populars que enguany arriba a la seva 138a edició. Dins la festa hi ha cercaviles i rues de carrosses, representacions teatrals (la llegenda de la Vella de l’Estany), correfocs i espectacles piromusicals, cobles i concerts de música variada. En el marc d’aquesta festa també es fa la coneguda Travessia de l’Estany: una cursa de natació oberta a tot tipus de participants. Cada any, la Secció de Natació del Club Poliesportiu Puigcerdà organitza dues travesses (una llarga d’uns 900 m i una popular d’uns 180 m) el mateix dia 23 d’agost. Centenars de nedadors –des de joves de categoria infantil fins a veterans absoluts– es llencen a l’aigua com a punt culminant de la festa estiuenca.

Altres activitats habituals al llac inclouen un concurs de pesca infantil, organitzat per l’Associació de Pescadors. Per exemple, el diumenge 10 d’agost es va disputar el XLV Concurs Infantil de Pesca. Aquest torneig reuneix nens i nenes d’entre 9 i 14 anys que han de pescar truites i altres peixos des de la vora, amb regals per als participants i trofeus per als primers classificats. A més, durant la primavera i l’estiu es veuen sovint famílies passejant, jocs infantils al parc i fins i tot activitats esportives com curses i caminades populars al voltant de l’estany. En resum, l’Estany de Puigcerdà segueix sent un dels centres neuràlgics de l’oci local.

• Festa de l’Estany (agost): una setmana cultural amb rues, correfocs, concerts i altres actes festius.
• Travessia nedant (23 agost): cursa popular de natació amb proves llarga (900 m) i curta (180 m).
• Concurs de pesca infantil (10 agost): competició per a nens fins a 14 anys.
• Altres activitats: actuacions musicals, sardanes, passejades en barca i fires de productes artesans de la Cerdanya.

Medi ambient i conservació

La gestió de la qualitat de l’aigua i el manteniment de l’estany són qüestions importants per a l’Ajuntament. Durant el darrer any s’ha intensificat la vigilància i els treballs de manteniment. L’any 2020 els Agents Rurals, amb suport municipal, van retirar al voltant d’un miler de carpes i altres espècies invasores que empobrien l’ecosistema acuàtic. Com explica la regidora de Medi Ambient, Marta Rufiandis, «la presència de carpes al llac ha acabat contaminant l’aigua», de manera que ha calgut extreure-les per millorar la seva salut. A més, el període en què l’estany va estar parcialment buidat va servir per netejar residus i refer una part de les parets que s’havien desgastat. Aquestes tasques de neteja i control biològic són periòdiques i volen garantir que l’aigua mantingui bones condicions.

El tema de les algues també ha suscitat debat. A la primavera passada es va veure com brotava al llac una proliferació d’algues aquàtiques autòctones. El portaveu d’ERC a l’Ajuntament, Joan M. Serra, lamentava que el llac «estigués buit i sense netejar» durant mesos, fet que podia haver afavorit l’acumulació de massa vegetal. En canvi, l’alcalde Albert Piñeira va destacar que aquestes plantes són espècies natives que, segons un informe dels Agents Rurals, «contribueixen a la bona qualitat de l’aigua i a la biodiversitat». Segons fonts municipals, només s’eliminarien si es mantinguessin en excés, fent cas dels estudis tècnics que equilibren la part ornamental i ecològica de l’estany. En conjunt, l’equip de govern afirma que es vol compatibilitzar l’estètica del paratge amb la conservació dels seus valors naturals.

Implicació de la comunitat

Els veïns de Puigcerdà valoren molt la presència de l’estany com un punt d’atracció i convivència. Les famílies i comerciants locals remarquen sovint que els passeigs a la vora de l’aigua i les activitats programades donen vida al centre de la vila. Segons el diari La Valira, governs locals i oposició coincideixen que cal un manteniment adequat: l’oposició ha instat a netejar l’estany «quan toca» per evitar problemes futurs, mentre que l’alcalde es recolza en informes tècnics per afirmar que les actuacions actuals són coherents amb l’objectiu de preservar la fauna i qualitat de l’aigua. De fet, la implantació de nous ocells aquàtics al llac (oques i ànecs) ha comptat amb la col·laboració d’entitats de protecció ambiental, i s’ha trobat ressò positiu en certs sectors veïnals i turístics.

En conjunt, l’estany de Puigcerdà és vist com un recurs patrimonial de la vila: amb la seva llarga història i la bellesa paisatgística aporta identitat a Puigcerdà. Com va resumir l’investigador local Enric Quílez, parlar de l’estany és parlar «d’un torbellino de fruiciones en el seno de la naturaleza» que va inspirar fins i tot el poeta Joan Maragall fa més d’un segle. Avui continua oferint fruïció a tots els ceretans: un espai per passejar, gaudir d’esdeveniments d’estiu i preservar la biodiversitat local.