Madrid, 15 de setembre de 2026.– Trobar-se bé i no presentar problemes en orinar no significa necessàriament que tot estigui bé a la pròstata. De fet, un dels errors més freqüents entre els homes és esperar que apareguin símptomes per acudir a l’uròleg. El càncer de pròstata, especialment en les seves fases inicials, pot desenvolupar-se sense produir cap senyal d’alarma.
Amb motiu del Dia Europeu de la Salut Prostàtica, que es commemora avui dimarts, la Dra. Estefanía Linares, especialista en Urooncologia i Cirurgia Robòtica, així com en Diagnòstic i Tractament Focal del Càncer de Pròstata del Servei d’Urologia de l’Hospital Ruber Internacional —pertanyent al Grupo Quirónsalud—, dirigit pels doctors Antonio Allona i Juan Ignacio Martínez-Salamanca, insisteix en la importància d’abordar la salut prostàtica des de la prevenció i el coneixement del risc individual, però sense generar una alarma innecessària.
“Un dels principals errors és esperar a tenir símptomes per consultar. Moltes malalties prostàtiques poden afectar significativament la qualitat de vida i, a més, el càncer de pròstata en les seves fases inicials sol ser asimptomàtic”, explica l’especialista.
Més que establir una edat a partir de la qual tots els homes s’hagin de sotmetre a les mateixes proves, la Dra. Linares considera fonamental conèixer el risc individual.
En homes sense factors de risc, es recomana plantejar una primera valoració de l’antigen prostàtic específic (PSA) a partir dels 50 anys. Aquest moment es pot avançar als 45 anys quan existeixen antecedents familiars rellevants i als 40 anys en portadors de determinades mutacions genètiques, especialment BRCA2.
“Cuidar la pròstata no significa viure preocupat pel càncer, sinó conèixer el nostre risc i consultar en el moment adequat”, assenyala la uròloga.
També és important prestar atenció a determinats canvis urinaris. Un raig progressivament més feble, dificultat per començar a orinar, sensació de no haver buidat completament la bufeta, urgència urinària o haver d’aixecar-se repetidament durant la nit mereixen una valoració quan són persistents o afecten la qualitat de vida.
La presència de sang a l’orina, les infeccions urinàries recurrents o una retenció d’orina requereixen, a més, una avaluació específica.
Tanmateix, presentar símptomes urinaris no significa necessàriament tenir càncer de pròstata. “La majoria dels símptomes urinaris en l’home adult estan relacionats amb patologia benigna”, aclareix la Dra. Estefanía Linares.
Un dels mites que encara persisteixen és precisament associar l’augment de la mida de la pròstata amb la presència d’un tumor. L’especialista recorda que la hiperplàsia benigna de pròstata i el càncer de pròstata són malalties diferents. Poden coexistir, però tenir una pròstata augmentada de mida no implica tenir càncer.
Un altre dels dubtes freqüents gira al voltant del PSA. Aquesta prova continua sent una eina fonamental per valorar la salut prostàtica, però la seva interpretació s’ha de fer dins del context de cada pacient.
“El PSA és un marcador de la pròstata, no un marcador específic de càncer. Ens permet estimar el risc i decidir si hem d’estudiar més un pacient, però un valor aïllat mai estableix per si sol el diagnòstic ni l’agressivitat d’un tumor”, explica la doctora.
La hiperplàsia benigna de pròstata, una inflamació o infecció prostàtica, la retenció urinària, determinades manipulacions urològiques i fins i tot, de manera transitòria, l’ejaculació poden produir una elevació del PSA.
Per aquest motiu, davant de determinades elevacions moderades pot ser preferible confirmar el resultat i analitzar-lo juntament amb altres factors abans d’indicar proves més invasives.
Un dels principals avenços dels últims anys ha estat la incorporació de la ressonància magnètica de pròstata al procés diagnòstic.
Aquesta prova permet localitzar lesions sospitoses abans de realitzar una biòpsia i dirigir posteriorment les mostres cap a aquestes zones concretes. D’aquesta manera, es millora la capacitat per detectar tumors clínicament significatius i, en determinats pacients amb baix risc, es poden evitar biòpsies innecessàries.
La Dra. Linares assenyala que la ressonància ha transformat el diagnòstic. Hem deixat enrere en gran mesura el concepte de biopsiar la pròstata ‘a cegues’ i avui podem dirigir les mostres específicament cap a les lesions que prèviament hem identificat.
La tendència actual avança, per tant, cap a un diagnòstic cada vegada més personalitzat. L’edat, els antecedents familiars, el PSA i la seva densitat, l’exploració, la ressonància i, en pacients seleccionats, els biomarcadors o les calculadores de risc permeten decidir quins homes necessiten continuar l’estudi i amb quina intensitat.
A aquests avenços s’hi suma el PET-PSMA en els pacients en què està indicat, que ha contribuït a millorar l’estadificació de la malaltia.
La major precisió diagnòstica també està canviant la manera d’entendre el càncer de pròstata. Detectar un tumor no implica necessàriament que calgui operar-lo o tractar-lo de manera immediata.
“El veritable repte és identificar precoçment el càncer clínicament significatiu sense diagnosticar i evitar diagnosticar i tractar en excés tumors indolents que probablement mai comprometrien l’esperança de vida del pacient”, afirma l’especialista.
Per això, la vigilància activa constitueix actualment el tractament estàndard per a molts tumors de baix risc i pot ser una alternativa en pacients molt seleccionats amb càncer de pròstata de risc intermedi favorable, sempre dins d’un protocol estricte de seguiment.
La decisió terapèutica ha de tenir en compte les característiques específiques del tumor i del mateix pacient. “No tractem únicament un resultat d’una biòpsia, sinó un pacient concret amb un tumor concret. El grau histològic, l’extensió, el PSA, les proves d’imatge, l’edat, l’esperança de vida, les comorbiditats i les prioritats personals s’han d’integrar abans d’escollir una estratègia”, explica la Dra. Linares.
L’evolució cap a tractaments més individualitzats també ha permès que determinats pacients amb càncer de pròstata localitzat puguin beneficiar-se de tractaments focals.
A diferència dels tractaments radicals, aquest abordatge permet tractar únicament la zona de la pròstata que conté el tumor, amb l’objectiu d’aconseguir el control de la malaltia intentant preservar al màxim la funció urinària i sexual.
No tots els pacients són candidats. Una de les principals limitacions és el caràcter multifocal que pot presentar el càncer de pròstata, per la qual cosa és essencial realitzar una correcta selecció i caracterització del tumor abans de plantejar aquesta alternativa.
En aquells pacients en què sí que està indicada la cirurgia, la cirurgia robòtica aporta una visió tridimensional augmentada i una elevada precisió de moviments, fet que facilita una dissecció anatòmica minuciosa, pot reduir el sagnat i afavorir una recuperació postoperatòria més ràpida.
“La tecnologia és una eina, però els resultats oncològics i funcionals depenen en gran mesura de l’experiència del cirurgià i no exclusivament del robot”, matisa la uròloga.
A més, la planificació mitjançant ressonància i el major coneixement anatòmic permeten preservar, sempre que resulti oncològicament segur, estructures relacionades amb la continència urinària i la funció sexual, dues de les principals preocupacions dels pacients davant d’un tractament per càncer de pròstata.
Amb motiu del Dia Europeu de la Salut Prostàtica, la Dra. Linares resumeix en tres recomanacions els principals missatges que haurien de conèixer els homes: conèixer el seu risc personal i realitzar els controls de PSA quan correspongui; no normalitzar símptomes urinaris persistents o signes d’alarma; i mantenir un estil de vida actiu i un pes saludable.
“No existeix cap aliment ni suplement que previngui específicament el càncer de pròstata, però mantenir un pes saludable, fer exercici físic i seguir una alimentació equilibrada són recomanacions sòlides de salut”, assenyala.
I, especialment per a aquells homes que fa anys que no acudeixen a una revisió perquè es troben bé, l’especialista de l’Hospital Ruber Internacional recorda que l’absència de símptomes no permet descartar un càncer localitzat.
“No es tracta de realitzar proves indiscriminadament, sinó de valorar l’edat i els factors de risc de cada home i decidir amb el seu metge quan ha de començar el control de manera regular. Avui podem diagnosticar amb molta més precisió i, sobretot, diferenciar millor qui necessita tractament de qui pot evitar-lo”, conclou la Dra. Estefanía Linares.
L’Hospital Ruber Internacional, integrat en el grup Quirónsalud, és un centre de referència nacional i internacional per la seva qualitat, per la seva tecnologia d’última generació, pels seus professionals altament qualificats i per la seva vocació permanent de superació.
Concebut com un “hospital integral”, els seus Serveis Centrals, les Unitats Medicoquirúrgiques de les diferents especialitats i els Metges Col·laboradors estan interrelacionats entre si i integrats a l’Hospital, aconseguint-se la màxima eficàcia en l’organització i desenvolupament de les diferents activitats mèdiques, assistencials, docents i investigadores, permetent oferir un nivell òptim en l’assistència sanitària.
Quirónsalud és el grup de salut líder a Espanya i, juntament amb la seva matriu Fresenius-Helios, també a Europa. A més de la seva activitat a Espanya, Quirónsalud també és present a Llatinoamèrica. Conjuntament, compta amb més de 55.000 professionals en més de 180 centres sanitaris, entre els quals hi ha 57 hospitals amb més de 8.000 llits hospitalaris. Disposa de la tecnologia més avançada i d’un gran equip de professionals altament especialitzat i de prestigi internacional. Entre els seus centres, es troben l’Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz, Centro Médico Teknon, Hospital Ruber Internacional, Hospital Universitario Quirónsalud Pozuelo, Hospital Universitari Quirónsalud Barcelona, Hospital Universitari Dexeus, Policlínica Gipuzkoa, Hospital Universitari General de Catalunya, Hospital Quirónsalud Sagrado Corazón, etc.
El Grup treballa en la promoció de la docència (catorze dels seus hospitals són universitaris) i la investigació medicocientífica (compta amb l’Instituto de Investigación Sanitaria de la FJD, acreditat pel Ministerio de Ciencia e Innovación).
Així mateix, el seu servei assistencial està organitzat en unitats i xarxes transversals que permeten optimitzar l’experiència acumulada en els diferents centres i la translació clínica de les seves investigacions. Actualment, Quirónsalud està desenvolupant multitud de projectes d’investigació a tot Espanya i molts dels seus centres realitzen en aquest àmbit una tasca capdavantera, sent pioners en diferents especialitats com oncologia, cardiologia, endocrinologia, ginecologia i neurologia, entre d’altres.
L'Estudi RADAR: Primer Baròmetre de la Salut Urològica a Espanya, elaborat per LYX Urología, revela…
Predicció del Temps a Puigcerdà per al 15 de setembre de 2026 Avui, a Puigcerdà,…
Amazon Fresh, el supermercat online d'Amazon disponible a Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Guadalajara i…
L'ordre és l'origen de discussions habituals en el 17% de les llars espanyoles, segons l'estudi…
La Comissió Europea va presentar el març passat la EU Inc., una nova forma societària…
El Maresme destaca com a referent en l'oci saludableEl Maresme reafirma el seu rol de…
Esta web usa cookies.