Quatre anys sense pressupost: el preu de governar Puigcerdà amb pròrrogues
Puigcerdà ha aprovat el primer pressupost municipal després de quatre anys de pròrrogues. La pregunta ja no és si arribarà, sinó què ha costat aquesta paràlisi i què es pot recuperar abans que acabi el mandat. El ple de Puigcerdà ha tancat un cicle de quatre anys sense pressupost propi. No és una anècdota administrativa: és la constatació que la capital de la Cerdanya ha gestionat serveis, obres i inversions sense un full de ruta econòmic actualitzat, arrossegant les partides d’un exercici que ja no reflecteix les necessitats reals del municipi.
Durant aquests anys, el municipi ha funcionat amb pressupostos prorrogats des de l’any 2022: sense marge per a noves inversions, sense capacitat per reorientar prioritats i sense possibilitat de planificar més enllà del dia a dia.
El cost invisible de la inèrcia
Governar amb pròrrogues no significa que l’ajuntament s’aturi. Els serveis bàsics continuen, les nòmines es paguen, les despeses corrents es cobreixen. Però tot el que requereix decisió política —una obra nova, un programa social, una inversió en mobilitat— queda congelat o es resol amb pedaços.
Durant aquest llarg cicle d’inèrcia, la gestió econòmica de l’Ajuntament s’ha hagut de basar en constants modificacions puntuals de crèdit aprovades al ple de forma aïllada. Aquesta enginyeria comptable serveix per anar apagant els focs més urgents del dia a dia o respondre a l’augment generalitzat de costos, però liquida per complet qualsevol capacitat de planificació estratègica a llarg termini.
La conseqüència més directa és la pèrdua d’oportunitats. Subvencions que exigeixen cofinançament municipal, projectes que necessiten partida específica, millores que depenen d’una planificació plurianual: tot això queda fora de l’abast quan no hi ha pressupost aprovat. I en un municipi turístic i frontera com Puigcerdà, on la pressió sobre infraestructures i serveis és constant, aquesta paràlisi té efectes acumulatius.
També hi ha un cost polític: la pròrroga dilueix la responsabilitat. Sense pressupost nou, no hi ha debat sobre prioritats, no hi ha votació sobre partides concretes, no hi ha rendició de comptes sobre el rumb econòmic del municipi. El veïnat no pot exigir explicacions sobre decisions que, simplement, no s’han pres.
Què ha fallat i per què ara
Quatre anys de pròrrogues apunten a una combinació d’inestabilitat política, falta d’acords entre grups i, probablement, desconfiança mútua. En municipis amb governs en minoria o coalicions fràgils, el pressupost és el termòmetre de la capacitat de pacte. I a Puigcerdà, aquest termòmetre ha marcat zero durant massa temps.
El desbloqueig s’ha assolit finalment amb l’aprovació d’uns comptes històrics que ascendeixen a 18,6 milions d’euros, la xifra inicial més elevada de la història del consistori. Una tramitació que ha tirat endavant gràcies als vots de l’equip de govern liderat per l’alcalde Joan Manel Serra i el suport decisiu de dos regidors no adscrits, enfront de l’abstenció en bloc de l’oposició (Junts, Futur per Puigcerdà i Jordi Palomino).
Un calendari a contrarrellotge
L’aprovació a aquestes alçades de la legislatura obre una finestra de temps molt curta per poder executar. Els pressupostos no són només números: són compromisos que cal licitar, contractar, executar i justificar. Si el nou pressupost arriba amb el mandat tan avançat, moltes de les inversions previstes —com el milió i mig destinat a la renovació de l’enllumenat públic o les millores al Poliesportiu— podrien quedar en simple paper o arrossegar-se fins al proper mandat.
El marge real per recuperar el temps perdut
El pressupost aprovat hauria de permetre desbloquejar projectes ajornats, però el calendari juga clarament en contra. Els terminis administratius, els complexos procediments de contractació pública i les limitacions del propi personal de l’administració fan que executar un pressupost totalment nou en pocs mesos sigui un repte majúscul. I si a això s’hi suma que algunes inversions requereixen tramitacions llargues o depenen de la incorporació de més de 2,1 milions d’euros procedents de subvencions d’altres administracions externes, el marge es redueix encara més.
La pregunta clau és si l’equip de govern prioritzarà actuacions ràpides i visibles o apostarà per projectes estructurals que potser no es veuran fins al proper mandat. I si l’oposició, que ha viscut quatre anys sense poder incidir en el pressupost, acceptarà ara un full de ruta que arriba tard o exigirà garanties estrictes d’execució d’aquestes partides.
Lliçons per a la Cerdanya i més enllà
Per a la Cerdanya, un territori amb reptes específics —pressió turística, envelliment de la població, dependència estacional—, la capacitat de planificar i invertir de la seva capital és clau. I això exigeix pressupostos aprovats a temps, amb consens suficient i amb una clara voluntat d’execució política.
El que ha passat a Puigcerdà és un avís: sense acords polítics mínims, fins i tot els municipis econòmicament més dinàmics poden quedar completament encallats en la burocràcia.
Ara toca veure si aquest nou pressupost de 18,6 milions serveix realment per recuperar el temps perdut o si, simplement, és un tràmit per intentar tancar de forma ordenada una etapa marcada per la inèrcia de la pròrroga. El veïnat té tot el dret a saber-ho.
- Et Recomanem -
