Experts alerten que la reforma de la prevenció laboral pot transformar el model que protegeix la majoria de les empreses espanyoles

Experts en prevenció de riscos laborals han alertat que l’avantprojecte de llei impulsat pel Ministerio de Trabajo per modificar la Ley de Prevención de Riesgos Laborales, l’Estatuto de los Trabajadores i el Reglamento de los Servicios de Prevención podria tenir conseqüències rellevants sobre el funcionament del sistema preventiu espanyol, en introduir canvis organitzatius que afecten especialment el paper dels Serveis de Prevenció Aliens (SPA), modalitat utilitzada per la majoria de les empreses del país.

Segons diverses anàlisis tècniques, la reforma va més enllà de l’adaptació de la normativa als nous riscos laborals i planteja una modificació de l’estructura preventiva vigent des de fa tres dècades. Els experts consideren que algunes de les mesures incloses en el text podrien incrementar els costos empresarials, augmentar la càrrega organitzativa i generar tensions en un mercat de professionals especialitzats que ja presenta dificultats per cobrir la demanda existent.

El sector coincideix que la legislació necessitava actualitzar-se per respondre a reptes com la salut mental, els riscos psicosocials, la digitalització, l’envelliment de les plantilles o els efectes del canvi climàtic. Tanmateix, els especialistes sostenen que l’eix principal de l’avantprojecte se centra a reforçar els recursos preventius interns de les empreses, modificant l’equilibri entre mitjans propis i serveis externs.

Un dels aspectes que més debat ha generat és la nova regulació de la figura de la persona treballadora designada. L’avantprojecte estableix que aquesta figura haurà d’existir fins i tot quan l’empresa tingui concertada tota la seva activitat preventiva amb un Servei de Prevenció Aliè.

A més, introdueix requisits mínims de dedicació, formació i coordinació que, segons els experts, suposen noves obligacions organitzatives per a les companyies que opten per l’externalització. Les anàlisis consultades consideren que aquesta mesura encareix el model preventiu basat en serveis especialitzats externs en obligar a destinar recursos interns addicionals.

Les estimacions realitzades per professionals del sector situen el cost addicional per a micro i petites empreses entre 8.000 i 10.000 euros anuals. A això s’afegeix la incertesa que alguns experts detecten entorn del repartiment de responsabilitats entre empresari i treballador designat, una qüestió que podria requerir futurs aclariments normatius o judicials.

MÉS SERVEIS PROPIS

Una altra de les modificacions més rellevants afecta els llindars que obliguen a constituir un Servei de Prevenció Propi (SPP). L’avantprojecte redueix de 500 a 300 treballadors el límit general per a les empreses que no desenvolupen activitats especialment perilloses i de 250 a 150 treballadors per a aquelles incloses a l’Annex I del Reglamento de los Servicios de Prevención, que engloba sectors de més risc com la construcció, la indústria química o la mineria.

A més de rebaixar aquests llindars, la reforma incrementa el nombre mínim d’especialitats preventives que hauran d’integrar-se als serveis propis i reforça els requisits organitzatius exigits. Segons els experts, aquestes mesures obligaran nombroses empreses mitjanes a incorporar recursos especialitzats addicionals, amb costos que en alguns casos podrien superar els 150.000 euros anuals.

Més enllà de l’impacte econòmic, un dels aspectes que més preocupa el sector és la disponibilitat real de professionals per assumir les noves exigències. Les anàlisis realitzades conclouen que la reforma incrementarà de manera notable la demanda de tècnics superiors en prevenció, especialistes en higiene industrial, ergonomia i psicosociologia aplicada.

Tanmateix, els experts alerten que el mercat laboral ja presenta dificultats per cobrir aquestes posicions. Aquesta situació podria traduir-se en costos salarials més elevats, dificultats de contractació i problemes per implantar algunes de les noves exigències previstes, especialment en determinades zones geogràfiques o sectors amb menor disponibilitat de talent especialitzat.

PIMES

Els especialistes coincideixen que les petites i mitjanes empreses seran les més afectades per les modificacions plantejades. Tot i que l’avantprojecte defensa que les mesures persegueixen una millor integració de la prevenció en aquest tipus d’organitzacions, els experts consideren que poden derivar en una major complexitat de gestió, més costos indirectes i majors dificultats per accedir a recursos tècnics especialitzats.

En aquest context, adverteixen que algunes empreses podrien veure’s obligades a adoptar solucions de caràcter més formal que operatiu per complir les noves obligacions, sense que això impliqui necessàriament una millora efectiva de l’activitat preventiva.

Per això, consideren que la futura tramitació parlamentària hauria de servir per avaluar no només l’impacte regulatori de les noves obligacions, sinó també les conseqüències que poden tenir sobre l’estructura del sistema preventiu espanyol, la disponibilitat de professionals especialitzats i la capacitat real de les empreses per continuar desenvolupant una prevenció eficaç i adaptada als nous riscos laborals.