La neurociència darrere l’activació de la primavera: “La llum regula els ritmes biològics a través del cervell”

ACN Barcelona – En plena primavera, moltes persones se senten més actives que a l’hivern i l’explicació es troba en una petita regió del cervell que actua com un ‘rellotge mestre’ que acaba regulant moltes funcions cel·lulars. El professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i cap de Neurologia de l’Hospital del Mar, el doctor Pablo Villoslada, explica que aquest rellotge controla el ritme biològic i que s’ajusta cada dia amb el sol i la nit (ritme circadiari de 24 hores) però també amb les estacions, ja que la llum “n’és el principal estimulador”. Preguntat pel sempitern debat del canvi d’hora, afirma que avançar i endarrerir les busques o els dígits del rellotge cada any “no té cap sentit”, ja que és “incòmode”, “artificial” i no aporta “beneficis”.
Que ‘la primavera, la sang altera’ és una de les expressions que la saviesa popular ha encunyat per testimoniar l’impuls biològic després de l’hivern. En una entrevista amb l’ACN, el doctor Pablo Villoslada exposa que, tot i que d’una forma menys evident que la floració de plantes i arbres o la sortida de la hibernació d’alguns animals, la quantitat d’hores de llum també afecta les persones i els seus bioritmes.

“Quan arriba la primavera, torna la vida. I, tot i que l’ésser humà ha reduït la dependència de la natura amb la cultura, la tecnologia i creant medis artificials, la nostra biologia continua tenint uns ritmes”, assenyala qui també és director del programa de Neurociències de l’Hospital del Mar Research Institute, per afegir: “El ritme més conegut és el circadiari, de 24 hores, però n’hi ha altres com l’estacional”.

Els mamífers tenen uns nuclis en una regió del cervell, l’hipotàlem, que ajusten els ritmes biològics i la llum n’és el principal sincronitzador. Així, els nuclis supraquiasmàtics processen la informació de la llum que reben les cèl·lules ganglionars de la retina i, com un rellotge mestre, orquestren una resposta fisiològica de l’organisme, una transcripció coordinada de milers de gens que regula l’activitat metabòlica, hormonal i fins i tot immunitària.

El professor de la UPF assenyala que, a mesura que s’allarga el dia, el cervell rep la informació de més hores de llum i “les neurones envien senyals” que sincronitzen altres processos per a una major activació de l’organisme. És a dir, canvien les ‘instruccions’ (expressió gènica) perquè les cèl·lules fabriquin les proteïnes necessàries perquè s’acceleri el metabolisme i el cos generi i gestioni més energia.

Canviar de zona horària en un viatge altera aquests ritmes biològics, que s’han de sincronitzar amb les noves hores de llum i aquest decalatge és el que es coneix com a jet-lag, o trastorn d’horari. Endarrerir l’hora cada octubre o avançar-la cada març també provoca ajustos sobtats en els rellotges biològics que, per al doctor Villoslada, no tenen “cap sentit”.

El professor associat del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF recorda que la mesura es va prendre per un suposat estalvi d’energia, que ha estat molt qüestionat, i sosté que el canvi d’hora no aporta “cap benefici per a la població”. “No és un problema de salut pública ni un gran perjudici, però és una incomoditat”, recalca, per reblar: “Des del punt de vista biològic, no és convenient canviar”.

Malgrat que el Parlament Europeu va votar a favor d’eliminar el canvi d’hora, la reforma horària continua encallada a Brussel·les per manca d’acord entre els partidaris de l’horari d’hivern i els de l’horari d’estiu, fet que podria provocar un trencaclosques de rellotges entre estats.