L’AELC presenta els nous models de contracte d’edició per millorar les condicions de treball d’escriptors i traductors

ACN Barcelona – L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha presentat aquest dimarts els nous models de contracte d’edició, destinats a millorar les condicions de treball dels escriptors i els traductors i a aportar-los més seguretat jurídica. Els nous models arriben setze anys després dels darrers, i incorporen qüestions cabdals com la regulació de la intel·ligència artificial, la cessió de drets per a audiollibres o una revisió de la cessió per a llibres electrònics. Els contractes es presenten amb un manual d’ús. L’Associació ha lamentat que ha convidat els editors a consensuar-los, però a diferència dels anys 2009 i 2011 “no s’hi han volgut implicar”. El president de l’AELC, Sebastià Portell, diu que mantenen la mà estesa a parlar amb ells.
L’AELC ha explicat que la millora de les condicions de treball dels autors és, juntament amb la vertebració territorial de la literatura catalana arreu dels Països Catalans i el foment del debat literari i creatiu, la principal raó de ser de l’AELC. En aquesta línia, i des de la voluntat de representar els interessos professionals dels seus 1.976 associats segons proposa una Directiva europea, l’actual junta directiva de l’AELC ha fixat com “una prioritat absoluta” l’elaboració de dos nous contractes d’edició (un per a escriptors i un altre per a traductors) que responguin al context actual i aportin seguretat jurídica als autors davant les constants vulneracions dels seus drets i la incertesa i precarització amb què afronten el futur professional.

Els contractes d’edició vigents fins ara es van aprovar el juny de 2009 en un acord entre el Gremi d’Editors de Catalunya, l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) i l’AELC. Dos anys després es van ampliar, amb la incorporació d’un nou contracte adaptat a l’edició digital. Tot i els profunds canvis tecnològics i editorials dels darrers setze anys, els contractes no s’havien actualitzat. Per aquest motiu, l’AELC va començar a treballar fa més de tres anys per revisar-los i buscar un consens amb el sector editorial.

Des de l’AELC han lamentat que ni el Gremi d’Editors de Catalunya ni l’Associació d’Editors en Llengua Catalana han volgut sumar-se a aquest diàleg, a diferència del que van fer fa més de quinze anys els representants del Gremi d’aleshores. “Aquesta oposició, a més, contrasta amb una notable implementació dels models anteriors, ja que segons el darrer estudi Escriure en català (2023), un 47 % dels contractes s’hi ajustaven habitualment”, han apuntat.

Malgrat “la negativa del sector editorial”, l’AELC ha treballat en els nous models de contracte que publica aquest dimarts. En aquesta tasca hi han participat activament autors, traductors i assessors jurídics, que han estudiat els nous suports i canals d’edició, els conflictes més habituals que hi ha hagut els darrers anys i l’entorn normatiu, tant a nivell estatal com comunitari. En aquest sentit, han apuntat que ha estat “cabdal” la rigorosa tasca de Mario Sepúlveda i Mireia Palomo, advocats especialitzats en propietat intel·lectual.

Els nous models contenen actualitzacions totalment necessàries, algunes de les quals són la integració de la cessió de drets en paper i la cessió de drets en forma de llibre electrònic i d’audiollibre en un mateix contracte; la inclusió de millors pràctiques detectades en alguns contractes dels associats o la incorporació de les novetats marcades per la Directiva europea 2019/790 sobre drets d’autor en el mercat únic digital.